El moviment dels infants per a què sigui significatiu ha de partir de la seva espontaneïtat en l’activitat i el joc lliure. Si es dona en bones condicions, la pràctica psicomotriu potencia l’autoestima, la vivència i consciència del propi cos i del plaer, la construcció del sistema corporal, l’afirmació del propi jo i la construcció de la identitat, el coneixement i l’acceptació dels límits, la relació entre iguals i l’autonomia... Habitualment el temps a la sala de psicomotricitat s’estructura mitjançant fases successives que permeten passar per diferents nivells de simbolització (del cos al llenguatge) i ajuden a incorporar aquesta estructura temporal als infants. Les fases són: Ritual d’entrada: el grup s’asseu, saludam a tots els infants i els ajuda a situar-se en l’espai i el temps i en l’aquí i l’ara. També recordam les normes de la sala i els límits de la mateixa que seran pocs però clars (es pot jugar, però no fer mal als altres o a tu mateix). Sessió de desenvolupament: En aq
